Desnonaments i vivenda

El desnonament a Madrid d’una dona de 87 anys, que vivia sola en una vivenda de lloguer en què havia passat pràcticament tota la seua vida, és una nova i dramàtica mostra d’un problema de la vivenda que ha assolit nivells difícilment suportables.

No és acceptable que l’accés o la permanència en una vivenda depenguen cada vegada més d’un mercat que expulsa persones de les seues cases i absorbeix una part creixent dels ingressos de les famílies. La vivenda és un problema complex i exigeix moltes actuacions, majors i menors, però la complexitat no pot continuar servint d’excusa per ajornar decisions.

Hi ha, almenys, dos àmbits d’actuació que no poden esperar més:

a) Intervindre sobre els preus i l’estabilitat residencial: limitar els preus del lloguer i de vivenda nova, garantir pròrrogues en condicions assequibles i regular les operacions de grans tenidors i l’acumulació de vivenda amb finalitats especulatives.

b) Posar en marxa un pla sostingut de construcció i ampliació del parc públic d’habitatge, amb objectius concrets, terminis de compliment i finançament suficient.

La vivenda necessita determinació política, continuïtat i mesures que tinguen efectes clars sobre la vida de la gent. Cap govern tindrà credibilitat en aquesta qüestió si no és capaç d'afrontar el tema amb determinació i valentia.